La cala d'Aiguafreda és probablement un dels punts de busseig més populars de la Costa Brava. El paisatge, la facilitat d'accés i la possibilitat d'entrar una embarcació en una de les poques rampes públiques i gratuïtes que hi ha a Catalunya, fan d'aquest punt de busseig un dels llocs més freqüentats pels submarinistes. És també un lloc ideal per als cursos de busseig, dels que se'n poden trobar molts durant els caps de setmana.
Pel que fa a les diverses èpoques de l'any, qualsevol és bona per apropar-se a Aiguafreda, tot i que durant l'estiu l'ajuntament de Begur autoritza un camp de boies de fondeig dels més extensos de la Costa Brava. Cal vigilar, per tant, amb les embarcacions i mantenir-se prop del fons, sobretot en els primers metres. És un lloc protegit dels vents del sud i sud-est. Si la tramuntana no és intensa també s'hi pot bussejar prou bé.
Itinerari
L'entrada a l'aigua es pot fer des de dos punts. Podem entrar des de la pròpia rampa/platja de la cala, però si ens volem estalviar uns metres d'aleteig també podem caminar fins al final del moll de pedra i saltar a l'aigua amb un pas de gegant des de la punta. La fondària és suficient per caure a l'aigua sense problemes.
El recorregut més clàssic a Aiguafreda és seguir la costa deixant la paret a ma esquerra a l'anada i tornar amb la roca a ma dreta. L'objectiu final per a molts bussejadors són les anomenades "xemeneies", un parell de grutes verticals que permeten entrar per una banda i sortir per l'altra. Són aproximadament davant de la Punta de d’Ullastres a mig camí cap a Cap sa Sal, a una fondària d'uns 15 metres.
Arribar fins a aquí és relativament fàcil, tot i que en alguns punts l'orientació pot ser complicada. Les roques son irregulars, no ens donen massa pistes sobre la fondària i a més alguns entrants a la zona del Fondal de s'Abei ens poden confondre, sobretot a la tornada. Un recorregut segur és resseguir la línia que marca el lloc on s'acaba la roca i allà on comença la sorra. De fet tot el centre de la cala d'Aiguafreda es composa de sorra i pedres i les roques apareixen als costats. Si hem saltat a l'aigua des del moll, pràcticament ja ens trobarem sobre la llosa del costat esquerra i la sorra i les pedres les tindrem també allà mateix. Cal dir que al llarg del fons de la cala ja fa anys que hi ha instal·lades unes gruixudes cadenes fixades a uns morts. Són la base sobre la que durant l'estiu es munta el camp de boies i, pel que fa a l'orientació, són de gran ajuda (no es pot dir el mateix del mal que fan al fons, sobretot les cadenes de les boies que durant tot l'estiu arrasen amb tot el que tenen al voltant). De fet si seguim les cadenes del fons, ens portaran gairebé fins a la punta de la llosa, on girarem al nord, sense abandonar mai allò que els biòlegs anomenen la interfase roca-sorra. trobarem com unes muntanyes o monticles força interessants la part superior del quals no arriba a sortir de l'aigua. En superarem uns quants i finalment, quan el fons sembla que torna a ascendir ens trobarem la part inferior de les xemeneies. Per travessar-les no és necessari portar llum, tot i que sí és recomanable. Quan sortim per la part de dalt serem a uns 8 metres de fondària. És el moment de recórrer el mateix camí que el de l'anada (però a menys fondària), desfent la figura de "L" que hem fet a l'anada. Si coneixem una mica la zona i tenim bona orientació també podem optar per retallar la distància navegant per sobre la llosa en direcció sud-oest.
Una altra immersió en aquesta cala és la banda dreta, un recorregut molt habitual per a batejos de submarinisme. Hi ha tot un seguit d'entrants i sortints que ens poden deparar una immersió força tranquil·la. Si el nostre consum és baix o moderat, en canvi, també podem per fer una línia recta per aquesta banda de la cala. Al cap d'uns deu minuts apareixerà una paret força interessant recoberta de Eunicella singularis on s’arriba a una fondària d'uns 16-18 metres. Si continuem més enllà, a ma dreta s'obre un passadís ample, amb pedres al fons, amb cada cop menys fondària. Al final arribarem a un cul de sac, amb uns 10 metres de fondària. Dalt, a partir dels 6 metres i pujant gradualment fins als 2m hi ha una preciosa cova d'uns 20-30 metres de fondària. De fet aquesta cova es troba ben bé a mig camí de la cala de sa Tuna.
Dibuix extret del llibre "Les 200 Millors Immersions de la Costa Brava" d'Andreu Llamas. Editorial Geoplaneta
Pel que fa a les diverses èpoques de l'any, qualsevol és bona per apropar-se a Aiguafreda, tot i que durant l'estiu l'ajuntament de Begur autoritza un camp de boies de fondeig dels més extensos de la Costa Brava. Cal vigilar, per tant, amb les embarcacions i mantenir-se prop del fons, sobretot en els primers metres. És un lloc protegit dels vents del sud i sud-est. Si la tramuntana no és intensa també s'hi pot bussejar prou bé.
Itinerari
L'entrada a l'aigua es pot fer des de dos punts. Podem entrar des de la pròpia rampa/platja de la cala, però si ens volem estalviar uns metres d'aleteig també podem caminar fins al final del moll de pedra i saltar a l'aigua amb un pas de gegant des de la punta. La fondària és suficient per caure a l'aigua sense problemes.
El recorregut més clàssic a Aiguafreda és seguir la costa deixant la paret a ma esquerra a l'anada i tornar amb la roca a ma dreta. L'objectiu final per a molts bussejadors són les anomenades "xemeneies", un parell de grutes verticals que permeten entrar per una banda i sortir per l'altra. Són aproximadament davant de la Punta de d’Ullastres a mig camí cap a Cap sa Sal, a una fondària d'uns 15 metres.
Arribar fins a aquí és relativament fàcil, tot i que en alguns punts l'orientació pot ser complicada. Les roques son irregulars, no ens donen massa pistes sobre la fondària i a més alguns entrants a la zona del Fondal de s'Abei ens poden confondre, sobretot a la tornada. Un recorregut segur és resseguir la línia que marca el lloc on s'acaba la roca i allà on comença la sorra. De fet tot el centre de la cala d'Aiguafreda es composa de sorra i pedres i les roques apareixen als costats. Si hem saltat a l'aigua des del moll, pràcticament ja ens trobarem sobre la llosa del costat esquerra i la sorra i les pedres les tindrem també allà mateix. Cal dir que al llarg del fons de la cala ja fa anys que hi ha instal·lades unes gruixudes cadenes fixades a uns morts. Són la base sobre la que durant l'estiu es munta el camp de boies i, pel que fa a l'orientació, són de gran ajuda (no es pot dir el mateix del mal que fan al fons, sobretot les cadenes de les boies que durant tot l'estiu arrasen amb tot el que tenen al voltant). De fet si seguim les cadenes del fons, ens portaran gairebé fins a la punta de la llosa, on girarem al nord, sense abandonar mai allò que els biòlegs anomenen la interfase roca-sorra. trobarem com unes muntanyes o monticles força interessants la part superior del quals no arriba a sortir de l'aigua. En superarem uns quants i finalment, quan el fons sembla que torna a ascendir ens trobarem la part inferior de les xemeneies. Per travessar-les no és necessari portar llum, tot i que sí és recomanable. Quan sortim per la part de dalt serem a uns 8 metres de fondària. És el moment de recórrer el mateix camí que el de l'anada (però a menys fondària), desfent la figura de "L" que hem fet a l'anada. Si coneixem una mica la zona i tenim bona orientació també podem optar per retallar la distància navegant per sobre la llosa en direcció sud-oest.
Una altra immersió en aquesta cala és la banda dreta, un recorregut molt habitual per a batejos de submarinisme. Hi ha tot un seguit d'entrants i sortints que ens poden deparar una immersió força tranquil·la. Si el nostre consum és baix o moderat, en canvi, també podem per fer una línia recta per aquesta banda de la cala. Al cap d'uns deu minuts apareixerà una paret força interessant recoberta de Eunicella singularis on s’arriba a una fondària d'uns 16-18 metres. Si continuem més enllà, a ma dreta s'obre un passadís ample, amb pedres al fons, amb cada cop menys fondària. Al final arribarem a un cul de sac, amb uns 10 metres de fondària. Dalt, a partir dels 6 metres i pujant gradualment fins als 2m hi ha una preciosa cova d'uns 20-30 metres de fondària. De fet aquesta cova es troba ben bé a mig camí de la cala de sa Tuna.
Dibuix extret del llibre "Les 200 Millors Immersions de la Costa Brava" d'Andreu Llamas. Editorial Geoplaneta
 |
| Detall de la immersió |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada